La premsa ha dit:

LA VOZ INCONFORMISTA [+]
28 de abril 2004, Donat Putx, La Vanguardia

Escriptors com Manent, Rodoreda, o Verdaguer es barregen amb Amalia Rodrigues, Jacques Brel, Pessoa, Vainica Doble o tradicions africanes, i sempre com si fos la cosa més natural del món [+]
Abril 2004, Miquel Jurado, El País

“La cantant ha reunit un grapat d’experiències molt diverses però que, de manera gairebé miraculosa, sonen amb una rotunda unitat, proporcionada sens dubte per la seva personalitat. El resultat és un disc rodó, carregat de suggeriments: una finestra oberta per a poder respirar aire fresc”

“ Mariona Sagarra ha tingut el bon gust de ser una artista curiosa que ha buscat sempre la manera de saltar barreres amb l’objectiu d’ampliar en allò que li fos possible les possibilitats del cant. Poques vegades, la conjunció entre l’ancestre i l’experimentació ha casat de manera tan afortunada”

“ El rigor artístic és una constant en aquesta cantant d’excel·lent bagatge (...). Dies Diferents és un treball valuós i comercialment arriscat, mirall d’emocions que perduren més enllà del temps. Excel·lents col·laboracions i presentació”

“ Mariona Sagarra amb aquest nou disc confirma l’estat de gràcia d’aquest fecund i brillant moment de la seva trajectòria”

“ Dies Diferents es, en efecte, un esplèndid recull de cançons, on la veu segueix sent el patrimoni intocable tot i que la música es mou en tota llibertat”

Esteban Linés. La Vanguardia. 6 març 2004

“ Mariona Sagarra s’atreveix a endinsar-se en el món de les noves tecnologies, on fusiona tradició i avantguarda"

Aleix Perdigó. Avui. 17 febrer 2004

“ Sagarra sap que el millor que té és la seva veu, però aquí no s’ha quedat només amb això, sinó que també ha apostat, i fort, per a les seves composicions. Treball sorprenent”

La premsa ha dit:

PALABRA Y MATIZ [+]
18 de Abril 2001, Donat Putx, La Vanguardia

Mariona Sagarra hace alarde de buen gusto al escoger las doce canciones que componen el disco, y buena voz al interpretarlas. [+]
Abril 2003, Omar Jurado, Batonga

Música terriblement propera que juga amb les sensacions i explica històries que van més enllá de les simples paraules. [+]
Abril 2003, Miquel Jurado, El País

 

"Frec a Frec és una obra francament reeixida on la veu experta i rica de matisos de Mariona Sagarra llisca d'una manera sàvia ...."

"Mariona Sagarra ha trobat un camí idoni per poder expressar tota la creativitat que porta a dins...Sagarra arrodoneix un producte sumament atractiu..."

"Mariona Sagarra xiuxiueja a cau d'orella suaus cançons. Penetrant i mesurada, la seva veu sura tendra sobre un embolcall musical senzill i càlid, jazzístic i mediterrani."

Poètica Veu

Programa de Mà del Concert al Convent de Sant Agustí el 12 de Juliol del 2001. Festival Grec de Barcelona.

L'espectacle que Mariona Sagarra ens presenta aquesta nit, a més de ser d'una extrema sensibilitat i qualitat, és, per damunt de tot, fruit de la seva curiositat i perseverança. La Sagarra fa anys que trepitja escenaris. Sovint ho ha fet entre banbalines realitzant treballs que són desconeguts pel gran públic però imprescindibles en qualsevol espectacle musical, diguem-ho així, de gran factura artística.

Aquesta activitat ha conferit a la Mariona Sagarra una enorme experiència professional que sumada al seu treball personal en la veu, el cant i la música ara, finalment, ens lliura el seu fruit en forma de disc i d'espectacle.

I és que la Sagarra s'ha fet a si mateixa. No és producte d'una discogràfica, no és el resultat d'una campanya de màrqueting institucional, no és fruit de l'oportunitat de la moda actual... Ben al contrari, és la seva més sincera convicció de tenir quelcom a dir en el món artístic i creatiu del nostre país el que l'ha portat a crear "Frec a frec".

Una obra tremendament personal i de difícil catalogació que s'inspira en la cançó d'autor, el jazz, el fado o, fins i tot, per la seva personalitat i caràcter, en la chanson francesa.

Sagarra barreja aquestes influències de forma natural, realitzant un treball gairebé d'alquimista musical a través de l'experimentació i la improvisació, marcades per una formació clàssica i una ubicació mediterrània.

Davant d'una proposta com aquesta, un no pot més que suggerir a l'espectador que es deixi portar dins del singular món de sensibilitats de l'intèrpret i desitjar que la tossuderia i la il·lusió de la Mariona Sagarra ens lliuri encara molts més treballs de semblant rigor i bellesa.

Oriol Ferrer

És difícil contenir en quatre mots els turons, les ciutats, les costes i les llaurades del tacte que té la veu salvatge de Mariona Sagarra. És difícil perquè abraçar la claror és impossible, i la claror desbordada dels seus dits, els ulls, la seva oralitat veritable com un llamp d'estiu és com la sonoritat antiga de l'eco: mai no s'acaba, ressona. És l'espiral tendra i sonora que s'expandeix i va de frec a frec als límits de la llàgrima, són els fados, són les dolces bressolades que esqueixen els sons difícils de l'euskera, són els poemes que fotografien els sentiments dels seus paisatges, és l'emoció indesxifrable de l'amor que mai no mor, que va morint, encara... Mirau com Mariona Sagarra us mira mentre us canta. Llavors sentireu entre aquesta olor salinera i despullada d'artificis, la veritat de la llum. És la bellesa enemiga del poder, és la verdor neta de la bellesa.

Carles Rebassa.

Els ulls de la mariona són fondos, arrossega una ombra escorredissa i segurament s'enrojola quan llegeix això. no sap obrir la boca sense paladejar el buit, ni tancar-la sense deixar-hi un regust de boniquesa a fora. quan la vaig conèixer, em va aparentar de debò una estranya forma de vida, però ara és una part més de mi, com una parpella o una cassoleta del genoll, bellugadissa i protectora. podria dir que estima encara millor que canta, però no goso temptar la sort, per si m'erro, que de música no en sé prou. per fort que caigui el xàfec sempre esbossa el somriure dels savis, tot i que em desaprovarà si ho dic. m'és ben bé igual. és tard: m'ha demanat aquest pròleg i jo l'hi escric. el compacte, de fet, li hem fet entre tots, a pedaços, tota una colla de personatges, aviciant per aquí, estovant per allà, i ella s'ho ha deixat fer. després ha cantat una mica per sobre, com acotxant-nos tots amb la manta de les moixaines, perquè li vaga sempre de dir-te bona nit i fer-te un petó i tu enfiles els somnis un pèl més serè, o més exaltat, si més no més replet d'emocions que repiquen com cascabells quan les fas ballar. de nit, quan tot put a negror, et canta a cau d'orella, i tu et refàs de la malícia del món i et lleves i emprens la feixuguesa i la transparència dels dies, com us ho diria... guarit, joliu, diferent.

YANNICK GARCIA
Poeta i traductor